Preparados para las Fiestas Navideñas!!

Se acercan las fiestas, por no decir que quedan 2 días, no sólo para las fiestas navideñas, sino para empezar las comidas familiares, si si, esas que sabes cuándo empiezas a comer pero no sabes cuando acabas! Empiezas con un pica-pica, luego un entrante, después un primer plato y un segundo, luego viene un postre, los turrones,…y hablando hablando con la familia sigues que si el café, con unas pastitas, luego sigues hablando, y fíjate! Acabas merendando y casi cenando en estas comidas!

 

Bueno,…si estáis a dieta, siempre y lo más importante es poner voluntad, yo os diré algunos truquitos para no sobrepasarse en exceso, pero si no se empeña uno en seguir la dieta,…van a ser unas fiestas en las que luego habrá que recuperar tiempo!

 

Ahí van truquitos!

– Si tienes una comida familiar, intenta desayunar por la mañana (como desayunarías en cualquier otro día), luego antes de la comida (a media mañana por ejemplo) toma un tentempié, eso puede ser fruta, un yogur con 2 tostadas,…algo ligero). Esto nos servirá precisamente para ir a comer sin hambre. Si hacéis dieta sabéis que no se debe tener sensación de hambre puesto que “tener hambre” nos dificulta poder limitar la cantidad a ingerir. Pues esto es lo mismo, no tengo hambre puedo comer menos porque no me apetece tanto.

– Usa platos pequeños. Está claro que si eres la anfitriona no les vas a poner platos de postre a tus invitados, pero para ti, o para quién quiera controlar las cantidades a comer será un pequeño truco. Muchas veces comemos con la vista, si vemos el plato medio lleno parece que nos vamos a quedar con hambre, pero si llenamos un plato de postre, tú inconscientemente pensarás, madre mía un plato lleno! Eso irá bien para poder comer menos cantidad, y seguir manteniendo las cantidades de tu dieta.

– Los postres especiales para los días especiales. Es decir, los turrones para el 24 por la noche, el 25, y si me apuras algún día más de comida familiar o con los amigos. Pero las Navidades no se tratan de comer turrón de postres des de el 24 por la noche hasta que tomas de postre el roscón de Reyes! De esta forma, y si ya estas tomando unos buenos hábitos y no tomando bollería industrial, ni alimentos grasos, ni excesivamente dulces, el poco turrón que tu misma te permitirás será suficiente y te lo tomarás con más ganas!

– Comidas ligeras. En días de grandes comidas familiares, el resto de comidas del día mejor que sean ligeras.

– Aprovechad para sacar vuestro lado creativo y poner platos sanos en estas fiestas. Quién dijo que en Sant Esteve los canelones tienen que ser de la carne del cocido? Podéis hacerlos vegetales, con espinacas, también podéis proponer un Mussaka (como una lasaña pero la pasta es berenjena). De postre podéis hacer brochetas de fruta! Aunque sea invierno podemos encontrar variedad de fruta aún que está rica y puede aportar colorido como toque final a las comidas (sandía, mandarina, manzana, plátano, piña, uvas blancas y uvas negras, kiwis,…quién dijo que en invierno sólo hay naranjas?)

Bueno, seguro que vosotros también tenéis vuestros truquitos para no sobrepasaros estas fiestas! Os animo a compartirlos!!

Felices Fiestas a tod@s!!!

M. Vidal Dietista

Què és el Ferro?

Llenties, espinacs, bledes, us sonen d’algo? Si, clar els tres pertanyen al grup dels vegetals, però segur que alguna vegada us els han recomanat per millorar els nivells de ferro del vostre organisme? Si només us han dit que n’havíeu de consumir en més quantitat s’han deixat d’explicar una part important sobre l’absorció del ferro, us ho expliquem a continuació.

 

El ferro és un mineral que si, podem trobar en molts aliments tant vegetals com animals, però hem de tenir en compte que la seva absorció és diferent depenent del seu origen. Així podem trobar dos porcions de Ferro:

– FERRO HEMO: és aquell que s’utilitza per a formar els glòbuls vermells de la sang. Només es troba en aliments d’origen animal en una proporció del 40% aprox. S’absorbeix més fàcilment que el Ferro no hemo, ja que la seva molècula pot travessar la membrana intestinal amb més facilitat. Tot i això hem de tenir en compte que no s’absorbeix al 100%, en podem absorbir un 20-30% del total que ingerim.

– FERRO NO HEMO: Es troba en proporció d’un 60% aprox. en aliments d’origen animal i en els aliments d’origen vegetal és la única porció existent. Només se n’absorbeix una part mínima de l’ingerit. Per absorbir-se és necessari que la molècula sigui modificada, d’aquesta manera podrà travessar la barrera intestinal i ser absorbit. Hi ha altres molècules que modifiquen aquest ferro no hemo i per tant en faciliten l’absorció, com és el cas de la vitamina C.

Així doncs si Popeye extreia la seva energia i força del ferro dels espinacs, segurament després dels espinacs es prenia una taronja, d’aquesta manera la vitamina C que contenia afavoria l’absorció del ferro dels espinacs. O per altra banda podien ser espinacs modificats genèticament i n’absorbia tot el ferro, qui sap.

El que és cert és que si voleu augmentar els vostres nivells de ferro, o mantenir-los heu de seguir aquests consells:

– La porció Hemo del ferro es troba en aliments d’origen animal, no és el cas però de l’ou, on al seu rovell hi trobem ferro No hemo.

– Si voleu saber quins aliments són rics en ferro, aquí en teniu alguns: carns vermelles, vísceres, sardines, seitons, bledes, espinacs, bròquil, cloïsses, escopinyes,…

– Alguns aliments rics en vitamina C i que per tant haurien d’anar en tàndem al mateix àpat són: taronja, kiwi, maduixes, pebrot vermell, pebrot verd,…

 

Així doncs la pròxima vegada que hagueu d’augmentar la quantitat de ferro en el vostre organisme penseu en aquesta imatge, així serà molt més fàcil de recordar!

M. Vidal Dietista

DIABETES TIPO 1

Hace unos días estuvimos hablando de la diabetes tipo 2, la que suele ir asociada a la obesidad. Hoy os hablaremos del otro tipo de diabetes más frecuente, la diabetes tipo 1.

Este tipo de diabetes puede ser de origen autoimmune (es decir, las células del páncreas encargadas de secretar la insulina se ven atacadas por el sistema immunitario), o idiopática (es decir, cuyo origen es desconocido). Esta segunda es la que suele aparecer en edades más adultas, y también se llama diabetes tipo LADA, en cambio la primera suele aparecer en la infancia o juventud.

Nos centraremos sobretodo en la primera, la que des de el diagnóstico el único tratamiento posible (por el momento) es la insulina.

 

Al contrario que en la tipo 2, en este caso si que aparecen síntomas, y son tan repentinos que sólo con su presencia ya casi se puede diagnosticar. Los síntomas más comunes (aunque pueden variar en función de cada persona) son:

– Aumento de las ganas de orinar (llamado poliuria), también por la noche (en este caso se llama nicturia)

– Más sensación de sed (llamado polidípsia)

– Aumento de la sensación de hambre (polifagia)

– Pérdida de peso involuntària

– Cansancio

– Glucosa elevada en sangre (casi nos olvidamos de ella), presencia de cuerpos cetónicos, etc.

Para poder diagnosticar este tipo de diabetes puede ser suficiente con que la persona presente una hiperglucemia al azar (glucosa elevada en sangre) de más de 200mg/dl junto con la sintomatología característica que ya hemos mencionado.

En la diabetes tipo 1 autoimmune el cuerpo no segrega la insulina necesaria para poder aprovechar la glucosa que ingerimos para obtener energia, dejando que esta se vaya acumulando en la sangre. Por este motivo el único tratamiento posible para la diabetes tipo 1 es la insulina administrada de forma externa.

Actualmente ya se estan llevando a cabo estudios para encontrar otro posible tratamiento. Esperemos que estos estudios prosperen!

DIABETIS MELLITUS TIPUS 2

 Com ja us vam prometre a la nostra pàgina de Facebook, avui parlarem de la diabetis, com que el text era una mica extens, ja em perdonareu, però he preferit penjar-lo al blog.

La diabetis és una malaltia relacionada amb el metabolisme dels hidrats de carboni, avui parlarem de la diabetis tipus 2, un tipus de diabetis que està força relacionat amb l’obesitat.

La diabetis mellitus tipus 2 (DMII), se sol diagnosticar en edat adulta, i, com ja hem dit, sol estar relacionada amb una obesitat. La DMII té un cert component genètic, és a dir, familiars de persones amb diabetis tipus 2 tenen més predisposició a patir la malaltia (que no vol dir que els hi acabin diagnosticant).
En aquest cas el diagnòstic no és evident fins que es fan analítiques de sang per corroborar els nivells de sucre en sang, ja que no presenta una clara simptomatologia.

En la diabetis tipus 2 hi intervenen dos factors bàsics, per una banda el pàncrees té un dèficit en la secreció de la insulina (hormona que utilitzem per entrar la glucosa a les cèl·lules) i per altra banda hi ha una resistència a l’acció d’aquesta hormona (per exemple degut a l’obesitat la insulina no es pot utilitzar de la manera correcta i per tant els nivells de sucre en sang van augmentant progressivament).

Com que la persona sí que té insulina, el tractament no és el mateix que en la diabetis tipus 1, sinó que en aquest cas el tractament possible pot ser simplement dieta (si són casos en els quals amb una correcta alimentació es poden controlar els nivells de glucosa en sang), amb hipoglucemiants orals, és a dir pastilles per ajudar a controlar els nivells de sucre en sang, o en fases més avançades de la malaltia sí que utilitzaríem la insulina. En el darrer dels casos, parlem d’una diabetis tipus II de varis anys d’evolució, i en la qual finalment el pàncrees ha cedit i ja no segrega la quantitat d’insulina necessària per controlar les glucèmies.

El més important a tenir en compte és que en el cas de la diabetis, quan parlem dels pilars de la diabetis, aquests són tres:

EL TRACTAMENT MÈDIC

L’ALIMENTACIÓ

L’EXERCICI FÍSIC

 

 

 
Sobretot en el cas de la dieta, les persones amb diabetis sempre, i repeteixo sempre, han de ingerir un mínim d’hidrats de carboni al dia. Han de seguir, igual que qualsevol altre persona sense diabetis, una dieta equilibrada, amb tots els nutrients necessaris, i també han de realitzar exercici físic, ja que els anirà força bé per regular millor la malaltia.

Us deixo l’enllaç d’un article relacionat també amb la diabetis i els productes d’alimentació “aptes per a diabètics“

M. Vidal Dietista

MACEDÒNIES DE FRUITA, UNA BONA OPCIÓ

Ja s’acaba l’estiu i moltes fruites de temporada ja no són tan dolces,…però sempre podem trobar alguna combinació amb la qual poder-les gaudir igualment. Efectivament, parlem de les amanides de fruita, també conegudes com a macedònies.

 

Les macedònies ens permeten aprofitar fruita que potser té algun cop (traiem la part “dolenta” i n’aprofitem la part bona), o que ja no és tan dolça, però que en el conjunt de la macedònia pot quedar força bé. Alguna fruita com les mandarines que poden resultar un pèl àcides a aquesta època de l’any, les podem combinar amb una fruita molt madura i al paladar el gust no serà ni tant dolç ni tan àcid.

 

També podem liquar alguna fruita, com la síndria, la poma,…per fer-ne suc i acompanyar la macedònia amb una mica de suc de fruites natural. O fins i tot podem barrejar la fruita amb un iogurt!

 

 

Penseu que aquesta és una bona manera de que els nens/es (i a vegades també els no tan nens) mengin més fruita, d’una manera original, saborosa, i a més podeu fer la macedònia amb l’ajuda dels petits de la casa, segur que en gaudireu tots preparant-la!

Només penseu en quan acolorida pot ser una amanida de fruites!
– Verd (kiwi o raïm blanc)
– Granat (raïm negre)
– Taronja (taronja, mandarina, préssec)
– Groc (pinya, plàtan)
– Vermell (magrana)

“APTE PER A DIABÈTICS”

Són molts els productes que podem trobar a la secció “dietètica” dels supermercats. Tenim una àmplia gamma de productes “sense gluten”, “sense lactosa”, “aptes per a diabètics” entre altres que també formen part de la secció de dietètica.

En els “aptes per a diabètics” ens centrarem perquè sense la informació adequada poden induir a error i el seu consum pot passar de ser “apte” a “no apte”. Comencem, però, parlant d’uns conceptes bàsics sobre l’alimentació de la persona diabètica.

 

 

Primer de tot hem de tenir en compte, diabètics o no, que l’alimentació de la persona diabètica no ha de ser diferent a la de la població general, excepte casos en els que una altra malaltia així ho requereixi. Per tant a la seva dieta hi ha de tindre cabuda aliments de tots els grups, que són els farinacis (patata, arròs, pasta…), verdures (de qualsevols tipus i varietat), fruites (qualsevol, sense prohibir-ne el consum), greixos (oli, amb un consum moderat), proteïnes (carn, peix…) i lactis (llet…).

És molt important tenir en compte que de tots aquests grups d’aliments el que no pot faltar sota cap concepte és el dels farinacis.

Els productes “aptes per a diabètics” solen ser dolços com magdalenes, galetes…, que posen a l’abast del diabètic una gamma de productes que normalment s’han de consumir amb moderació, però que amb la falta d’informació aquest “apte” es pot traduir erròniament en un “consum lliure”.

Llavors hem de tenir en compte que quan a l’etiqueta del producte hi podem llegir “sense sucre” o “baix en sucre” o “apte per a diabètics” o algun altre aclariment referent al contingut en sucre del producte, no ens ho hem de prendre com si fossin aliments que ens en permetin fer un consum sense moderació.

 

És important saber llegir les etiquetes dels aliments, el contingut nutricional ens informarà de quina quantitat d’hidrats porta el producte, i d’aquests quins són sucres. D’aquesta manera veurem que els articles de que avui parlem sí que porten hidrats i d’aquests una part poden ser sucres (per exemple les melmelades “light” si que porten sucre ja que és el que hi ha present a la fruita de manera natural).

Per finalitzar, m’agradaria comentar que cal que anem amb compte amb l’etiquetatge per part del fabricant, i del que aquest en pot entendre el consumidor que no ha rebut la informació suficient. Fixar-nos sempre en el què mengem, i tenir en compte que les galetes sense sucre segueixen sent galetes (amb la seva part de greix, i amb el seu contingut menor o major en hidrats de carboni), els pastissos casolans fets amb edulcorant segueixen sent pastissos, la xocolata sense sucre segueix sent xocolata…i així amb quantitat de productes que s’han de consumir amb moderació.

Promoció GENER

Bon dia a tots/es!

Ja s’acaben les festes, els dinars familiars, i tant per aquells que voleu perdre el pes guanyat durant aquestes dues setmanes, com per als que ja penseu en lluir un bon cos a l’estiu, no us podeu perdre la promoció que tenim en consulta aquest mes.

Durant tot el mes de gener, si veniu a la consulta, la primera visita us surt amb un 50% de DESCOMPTE!

Aprofiteu aquest mes per posar-vos les piles, oferim servei de dietes per a tot tipus de casos, les pautes dietètiques són personalitzades, i amb un seguiment periòdic.

Si esteu interessats en sol·licitar cita prèvia o podeu fer:

• Presencialment al Centre Sinapsis al C/ Pintor Togores, nº42 de Cerdanyola del Vallès (segon carrer paral·lel al Passeig de Cordelles)
• Per telèfon al 93.692.86.38 o al mòbil 676.255.663
• Per correu electrònic a mvidal@sinapsisbcn.es

Caminada per l’alimentació infantil

Bon dia a tots/es!

L’alimentació és un dret que tenim els éssers humans, tots hauríem de tenir les mateixes oportunitats d’accés als aliments. Per poder col·laborar amb l’alimentació dels més petits, des del 23 de novembre i fins el pròxim 15 de desembre, fins a 17 pobles d’arreu del territori català faran caminades solidàries per l’alimentació infantil.

Aquesta activitat l’organitza la Creu Roja Catalunya, i l’únic que s’ha de portar són ganes de col·laborar! A la pàgina de l’organització hi podreu trobar més informació sobre aquesta activitat (“[…]Les aportacions voluntàries dels participants es destinaran als seus projectes d’alimentació infantil.”)

Per als que sou de Cerdanyola, Sabadell, Sant Cugat, entre altres; la caminada es farà aquest dissabte dia 30 de novembre. Recordeu que per participar-hi ho heu de fer amb inscripció prèvia a la mateixa pàgina de la organització.

Ajudem als infants amb el seu dret d’alimentar-se!